IRLANDA POLITICA

1. Introducció

1.2. Mapa polític de l’Estat

 


1.3. Situació ( continent, coordenades geogràfiques).

Continent: Europa. L'illa d'Irlanda té una superfície de 84.421 km² dels quals el 83% corresponen a la República (70.280 km²) i la resta a Irlanda Nord. Està limitat a l'oest per l'Oceà Atlantic, al nord-est pel Canal del Nord, a l'est pel mar Irlandès que es connecta a l'oecà per mitjà del Canal de Sant Jordi i del Mar Celta. El relleu d'Irlanda és suaument accidentat per diversos monts. El punt més alt és Carrauntoohil, amb 1.041 m.


 
1.4. Superficie ( Km2).

Total: 70,237 Km2
Aigua (%): 2%

 
1.5. Límits (natural i polítics)

Natural: Actualment, queden pocs boscos a Irlanda; fins a l'edat mitjana gran part d'Éire era igual que les altres illes britàniques cobertes de boscos caducifolis com el roure, l'alzina, el vern i l'om; gran part d'aquells boscos van ser talats pels invasors anglesos per a estendre les pastures d'ovins i la construcció de vaixells; amb la Revolució Industrial  els anglesos accentuaren la desforestació en utilitzar la fusta també com a carbó vegetal

Polític: El president d'irlanda n'és el cap d'estat, elegit per un període de set anys amb la possibilitat d'una sola reelecció. El president és una figura cerimonial encara que conserva alguns poders constitucionals i funcions que pot utilitzar amb el suport del Consell d'Estat. El  taoiseach (primer ministre) és nomenat pel parlament i designat pel president. El taoiseach és el líder del partit politic o coalició que hagi obtingut la majoria dels escons en les eleccions nacionals. 


 
1.6. Relleu, rius, llacs.

Rius d’Irlanda: Fane, Boyne, Blackwater (Meath), Liffey, Avoca, Avonmore, Slaney, Bann (Wicklow), Barrow, Nore, Kings, Tar, Riu Blackwater (Kerry), Blackwater (Cork), Awbeg, Dalua, Bride, Lee, Bandon, Carrowbeg, Clare, Corrib, Robe (via Loughs Mask y Corrib), Doonbeg, Erne, Annalee, Eske, Feale, Garavogue, Gweebarra, Kenmare, Laune, Moy, Shannon, Deel, Maigue, Brosna, Inny, Suck, Suir, Drish, Negre, Swilly.

Llacs: Al segle XIX es van construir canals que connectaven el Shannon amb Dublín. Van ser importants per al transport de béns i mercaderies abans de l'arribada del ferrocarril. Els més importants van ser el Gran Canal d'Irlanda Grand Canal of Ireland i el Reial Canal d'Irlanda Royal Canal of Ireland.


1.7. Clima i paisatges més destacats.

Degut al clima temperat oceànic moderat pel corrent del golf, el clima relativament temperat i a l'alta humitat (reforçada per la presència d'abundants torbes) l'illa està quasi íntegrament coberta per praderia on predomina el trèvol (símbol nacional i tradicional de la cultura irlandesa), la torba es forma a partir de la descomposició de plantes com l'esfagne; la pradera irlandesa posseeix un color verd intens que ha donat lloc que Irlanda sovint rebi el sobrenom de "El verd Erin".



1.8. Capital i ciutats més importants
La capital d’Irlanda és Dublín i les ciutats més importants són: Dublín, Westport i Cork.


1.9. Forma d’Estat (monarquía o república) i de govern (democràtic, dictadura, dictadura militar)

Irlanda és una república amb un sistema parlamentari de govern. El President d'ilanda n'és el cap d'estat, elegit per un període de set anys amb la possibilitat d'una sola reelecció. El president és una figura cerimonial encara que conserva alguns poders constitucionals i funcions que pot utilitzar amb el suport del Consell d'Estat. El taoiseach  és nomenat pel parlament i designat pel president. El taoiseach és el líder del partit politic o coalició que hagi obtingut la majoria dels escons en les eleccions nacionals. 


L'exercici executiu del govern és limitat constitucionalment a quinze membres. No més de dos membres poden ser seleccionats del Senat; el taoiseach, el tánaiste (primer ministre diputat) i el Ministre de Finances han de ser membres del Dáil. El govern actual està conformat per una coalició de dos partits; Fine Gael sota el taoiseach Enda Kenny, i el Partit Laborista sota la tánaiste Eamon Gilmore. L'oposició principal està conformada pels partits Fianna Fáil i Sinn Féin

 Bandera










No hay comentarios.:

Publicar un comentario